Re: Proposta STAS per al personal educador i fisioterapeutes
Data: 28 October, 2013 07:32PM
Bo com a persona complidora, abans d'acabar el matí us presente l'esborrany de resposta a la proposta que ha fet l'administració. He de confessar-vos que està fet des del cor, i també una mica des dels budells, però no tenia altra.
Després entre els compis del sindi i els vostres suggeriments ja li donarem forma.
Vaja per davant que amb el document presentat per l’Administració, s’ha engolit d’un cop tota la presunció de bones intencions i l’esforç demanat a totes les parts, en la sessió de constitució d’aquesta Mesa, per a obviar una desconfiança crònica cimentada en un seguit d’incompliments anteriors.
I ho ha fet proposant un document impresentable, amb un llenguatge marcadament sexista que ignora la legalitat vigent o, el que és pitjor, palesa un menyspreu absolut per aquesta. Un document farcit de falsedats el qual, lluny d’abordar una necessària regulació laboral, es dedica a una burda apologia de l’esclavitud, fonamentada en uns plantejaments educatius ancorats al talibanisme pedagògic.
Per la qual cosa, la primera al•legació a l’esmenta’t document, ha de ser necessariament demanar l’administració que retire el mateix i el torne a clavar a la caverna de la qual mai no hauria d’haver sortit.
I això pels següents motius:
En primer lloc, perquè no es pot començar un procés negociador considerant la part sindical en el seu conjunt com una colla de dèbils mentals. I això és el que fa l’administració en afirmar que la plantilla augmenta considerablement pel fet de substituir les absències. El fet de substituir les IT, llicències, permisos, jubilacions i vacants, hauria de ser la dinàmica habitual en una administració compromesa en mantenir la qualitat dels serveis públics que es presten la ciutadania, però, evidentment, no incrementen la plantilla, en tot cas la mantenen.
Malauradament, aquesta afirmació inicial de l’administració és una absoluta falsedat. No totes i no sempre es substitueixen les absències. I molt menys amb celeritat. Com a exemple, i en podríem trobar molts més, tan sols cal recordar que el curs passat l’Escola Infantil Tabalet va romandre durant quasi dos trimestres amb una plantilla reduïda en un 20%. I, fins i tot, durant setmanes va comptar únicament amb dues treballadores per a atendre la totalitat de l’alumnat.
Quant a la distribució de la jornada de treball, resulta molt significativa la referència exclusiva al D. 175/2006, obviant que, pel que fa a aquesta qüestió, ha estat modificat pel D. 68/2012. I ho fan interessadament, perquè són plenament conscients que no estan en condicions de garantir el seu compliment, donat i que ni tan sols s’ha fet cap convocatòria per a iniciar les preceptives negociacions amb les organitzacions sindicals.
Tampoc no és cap novetat, puix el curs anterior únicament la Direcció Territorial de València va publicar, amb data 19 de juliol, una resolució amb l’aprovació de la distribució de la jornada d’un percentatge mínim dels centres educatius de la província. I d’aquests, la major part n’eren, com a poc, irregulars, com s’acredita en els diferents escrits adreçats a eixa D.T. per la Junta de Personal dels SS TT de València.
Però a més, invocar el D. 175/06 en aquesta qüestió, és invocar la crònica d’un incompliment i una vulneració continuada, perpetrada impunement durant anys. De fet des del mateix moment de la publicació de la norma. Des d’aleshores, els centres educatius sempre han eludit la negociació preceptiva i la Conselleria d’Educació s’ha convertit en còmplice indispensable d’aquesta situació. Per això mateix, aquesta conselleria, des de la publicació del decret, mai no ha comunicat els horaris dels seus centres a les juntes de personal, excusant-se sempre en la especificitat dels centres educatius i en la dificultat per a aplicar una norma pensada per a un altre tipus de centres i personal. I de ben poc ha servit recordar-li a la conselleria que els decrets estan per a complir-los.
En definitiva, el que està reclamant l’administració és mantenir una situació que ha possibilitat establir jornades inexistents en la nostra normativa laboral, com ara jornades de 43, i més, hores setmanals, les quals exigeixen 9 hores diàries d’intervenció directa i continuada amb l’alumnat i amb una única pausa de 30 minuts (la legalment establerta al D. 175) en la qual el personal ha de dinar, sempre que no hi haja cap emergència.
I el que està reclamant també l’administració, és continuar comunicant aquests horaris de manera anònima, en fulls sense cap signatura ni segell identificatiu o, fins i tot, com s’ha donat el cas, horaris comunicats en un “posit”.
Pel que fa a les funcions, no hi ha cap resposta a la problemàtica real de les treballadores i treballadors, ni tampoc a les necessitats educatives específiques (que no especials com diu el document de l’administració. Li hem de recordar novament que cal adequar la nomenclatura a la legalitat vigent i al paradigma en el qual s’incardina el nostre sistema educatiu) ni, molt menys al repte d’atendre la diversitat
Però és que tampoc no es dona resposta a qüestions inajornables com ara les intervencions de caire sanitari per part de personal sense la capacitació i formació escaient. I a més, en contra dels preceptes legislatius establerts a la llei 8/2008. I és que deu resultar difícil argumentar a favor de l’ incompliment de la llei.
Pel que fa a la intervenció en l’alimentació de l’alumnat, la conselleria no dubta a abandonar el seu propi argument sobre la importància educativa d’aquest moment de la jornada per a aventurar-se en una nova ficció. No cal augmentar les plantilles, puix aquest servei el presten integrament empreses privades que aporten el seu propi personal. El que cal és negociar els convenis comptant amb el servei que necessita la totalitat de l’alumnat, tant en el seu conjunt, com atenent la diversitat individual.
Potser és que per a l’administració pesa més el continuar incrementant el benefici d’aquestes empreses mitjançant la cessió gratuïta de personal propi. Un personal,que,hem de tornar a recordar no té perquè (puix no és un requisit d’accés al seu lloc de treball) disposar de carnet de manipuladora o manipulador d’aliments, ni tampoc té regulada la necessitat d’una indumentària específica en funció de les activitats que ha de desenvolupar.
D’altra banda, insisteix l’administració a plantejar les funcions sense entrar a considerar que hi ha moltes d’aquestes que són totalment incompatibles amb l’atenció directa de l’alumnat. I per això mateix, plantejar-les sense haver determinat prèviament una distribució de la jornada que contemple un temps d’intervenció educativa i un altre dedicat a coordinació, registre, formació i concreció curricular, no deixa de ser un oxímoron.
Pel que fa a la itinerància plantejada a les funcions proposades,ens estendrem en altre moment en plantejar l’oferta específica d’Intersindical Valenciana sobre l’adscripció d’aquests llocs de treball. De moment és suficient assenyalar que aplicar els criteri d’atenció en un radi de 30 kilòmetres, sense determinar amb quin medi de transport, en quines condicions, quines garanties i assegurança específica tenen les treballadores i treballadors,i quin mecanisme es va establir per a determinar la part de la jornada destinada als desplaçaments, resulta d’una irresponsabilitat absoluta. I al mateix temps, continua incrementant el currículum ocult dels requisits d’aquests llocs de treball, perquè en la pràctica, la realitat és que disposar de carnet de conduir, vehicle propi i una situació econòmica que et possibilite posar el teu vehicle a disposició de l’administració, a més de pagar la despesa de la teua pròpia butxaca, constitueix un requisit no declarat d’accés i permanència en certs llocs de personal educador d’educació especial i fisioterapeuta de centres educatius
Per tot el que hem exposat en aquest document, no tenim cap dubte que l’únic objectiu de l’administració, no és altre que dinamitar la possibilitat d’una negociació des del mateix moment de l’inici d’aquesta. I en tot cas, si tenim cap dubte, és únicament sobre l’autoria del document aportat, però sospitem seriosament que se li ha encomanat a Andrea Fabra, la qual no sols l’ha elaborat des d’un desconeixement absolut de la normativa, sinó que s’ha inspirat en la seua consigna més coneguda: Que se jodan!!!