M'agradaria compartir amb vosaltres unes reflexions sobre algun dels punts que han aparegut al llarg d'aquest fil de debat, puix continua sent molt habitual en el nostre col·lectiu fer crides a la unitat i a la convergència d'actuacions, al mateix temps que mantenim una tendència quasi obsessiva a la fragmentació. Deu ser un efecte secundari de l'atenció a la diversitat.

Una d’aquestes qüestions, cíclicament recuperada, és la integració en un col·legi professional, la qual no ens podem permetre d’ignorar que s’haurà de vincular necessariament a l’establiment d’un requisit de titulació (aquest és un debat que mantenim obert en un altre fil)

És per això que, des de la legitimitat de totes les opcions i el respecte que em mereixen, no puc deixar de mirar amb certa desconfiança l'actual bona disposició del Col·legi Oficial d'Educadors Socials per a acceptar la integració en el mateix de les Educadores i Educadors d'Educació Especial.

Fa ja uns quants anys que es va plantejar entre nosaltres aquesta qüestió, analitzant la conveniència i les possibilitats que ens podria oferir la col·legiació professional. I de fet, algunes companyes i companys iniciaren contactes formals, però en aquells moments les dificultats semblaven quasi insalvables pel fet que aquest col·lectiu laboral no disposa d'un requisit fonamental, l'acreditació acadèmica d'una competència professional específica. No podem obviar que un dels objectius prioritaris dels col·legis professionals és la vigilància i supervisió de las qualitat dels serveis que es presten a la ciutadania. I és clar, que la acreditació de la formació necessària per a exercir la professió és un element indispensable. I al mateix temps constitueix un element imprescindible per a combatre l’ intrusisme.

De fet, si mireu els requisits de col·legiació de qualsevol col·legi professional, comprovareu que en tots s’exigeix una titulació oficial específica. Ací us copio el de Treball Social com a mostra

“Para colegiarse es imprescindible estar en posesión del titulo de Diplomado en Trabajo Social o de Asistente Social. Los titulados en materia de trabajo social y/o servicios sociales por una universidad extranjera deberán tener homologado su titulo universitario por el Ministerio de Educación y Cultura español”

I també el d’Educadores i Educadors Socials, tret dels seus Estatuts

“D'acord amb el que disposa l'article 30.2 del Reglament de col·legis professionals de la Comunitat Valenciana, per a ser admès en el Col·legi serà necessari tenir la titulació acadèmica o professional o reunir els requisits que exigeix la Llei 15/2003, de creació del Col·legi Oficial d'Educadores i Educadors Socials de la Comunitat Valenciana”.

I la llei 15/2003 diu expressament:

“ El Col·legi Oficial d'Educadores i Educadors Socials de la Comunitat Valenciana agrupa a los profesionales que estén en posesión del título de Diplomado en Educación Social, establecido por el Real Decreto 1420/1991, de 30 de agosto, o con otro título extranjero equivalente debidamente homologado”.

Aleshores, què ha canviat?

Ara mateix la situació és ben diferent, puix la nova normativa reguladora dels col·legis exclou la major part de les professions liberals de la col·legiació obligatòria per a poder exercir, així com les restriccions territorials i l'obligatorietat dels visats col·legials (llevat d'alguns molt concrets). I encara està per arribar la nova llei prevista per a final d'any.

Aquest nou escenari minva seriosament els àmbits d'intervenció i els mecanismes de finançament dels col·legis professionals, en alguns casos, fins i tot, la seua viabilitat. I per això, és més que provable que aquesta nova situació siga la raó d'una actitud més permissiva a l'hora d'incorporar uns i unes professionals que per a exercir el seu treball no tenen més requisit que el Batxillerat.

El ben cert es que ni els Estatuts del Col·legi, ni la Llei s'han modificat. I diuen el que diuen

D'altra banda, tampoc no podem perdre de vista que en el nostre cas estem parlant de personal públic. I en tractar-se de personal públic, aquestes entitats no tenen cap àmbit d'intervenció. No són representants del personal, ni interlocutor reconegut amb l'Administració, ni tenen accés als centres de treball, ni, ni.... I per això, no hi ha cap diferència entre el maltractament laboral que patim les educadores i educadors (no col·legiats), i el que pateix el personal fisioterapeuta, o les assistentes socials (per citar dos exemples amb Col·legi Oficial propi des de fa molt de temps)

A més de la fragmentació en la resposta del personal,correm el perill de convertir-nos, una vegada més, en la infanteria d'una batalla aliena i per uns interessos que no són els nostres.
Malauradament, els noms i cognoms de les víctimes inevitablement seran els de les nostres companyes i companys.
Si eixe és el preu d'una hipotètica dignificació professional, Intersindical Valenciana no està disposada a pagar-ho