Estimad@s company@s
Sembla que en els últims temps, potser sense adonar-me, m'he anat tornant d'allò més radical. O això és el que pensen i expliquen de mi alguns companys i companyes en les seues visites als centres de treball.
I com en les bones rondalles, m'han dit que algú diu que diuen que deien que anaven dient .... que, de bestreta, faig impossible qualsevol acord pel meu costum de dubtar de la bona fe de l'administració. I a més, que arribe a qualsevol negociació com a elefant en una terrisseria o , en el meu cas, millor com a porc en sagristia.
Tot just la mateixa opinió que va escampant-se entre els nous i noves ocupants dels vells despatxos de la nostra paleolítica i benvolguda administració valenciana. Ves a saber com, una nota de premsa que no s'ha publicat en cap edició en paper dels diaris i que tan sols alguns periodistes agosarats han publicat per als habitants del país de twitter, ha esdevingut un best seller en les conselleries d'educació i administració pública. Malauradament, no els ha agradat.
Com tampoc no els ha agradat el fet que en una mesa de negociació gosara de dir que totes i tots els qui en formàvem part, a més d'algunes absències notables, érem còmplices imprescindibles del maltractament laboral del personal educador i fisioterapeuta.
El ben cert és que jo no recordava haver fet eixa afirmació, però com a la darrera convocatòria de la Mesa Tècnica el nostre company Julian, molt més jovenet que no jo, com a bon nadiu digital, va gravar les meues intervencions, he pogut dedicar un temps aquest cap de setmana a repassar eixa gravació. I és cert, sí vaig dir alguna cosa semblant; tanmateix no em penedeixo , tot al contrari, crec que estic prou satisfet, si més no, per haver-ho pogut verbalitzar.
De fet, si ho pense, ara potser seria més contundent, perquè totes les persones que portem anys pegant-li voltes a eixa negociació som més que còmplices. Ras i curt, tots i totes els que hem pogut fer res per a estalviar el patiment injustificable de tantes companyes i companys i no ho hem fet, o no hem fet prou, som culpables. I no hi ha excuses acceptables per a l'administració, però tampoc per a la part sindical.
Malgrat i que una imatge val més que mil paraules, fins al dia en què ens deixen retransmetre per streaming les reunions amb l'administració us haureu de conformar amb les paraules.
Ací us deixe un fragment de la intervenció en la Mesa Tècnica de passat vint-i-quatre de novembre.
[
forostas.intersindical.org]
Ben pensat tampoc no passa res, no sé si sóc més o menys radical però he de reconnèixer que si vaig nàixer normal, he anat curant-me.
Salut amigu@s